Joaquín Soler Serrano entrevista Josep Pla a punt de complir 80 anys.
“EN DEFINITIVA TODOS SOMOS IGUALES”
- Humilitat i realisme caracteritzen la personalitat i escriptura de Josep Pla.
- L’autor va conèixer personatges com Mussolini, Unamuno o Dalí.
“Yo no soy nada. Soy la persona más insignificante del mundo.”. Així és Josep Pla, un escriptor humil, senzill i realista, igual que les seves obres. La suma de subjectivitat, ironia i observació profunda el van portar a escriure més de 25.000 pàgines i a ser considerat l’escriptor espanyol més important del segle XX, fet que nega rotundament. Per a ell, els grans autors van ser Antonio Machado i Pio Baroja, a qui considera un retratista i paisatgista magnífic que no sabia escriure novel·les: “El hombre que a partir de los 35 años escribe novelas es un cretino”. Admira Dante i Cervantes perquè utilitzaven adjectius perfectes i pel seu realisme poètic. Tot i definir-se com un escriptor trilingüe, Josep Pla sempre es va expressar millor en llengua catalana: “El castellano es una frase larga que siempre busca el final, en cambio, el catalán es un articulo, un sustantivo, un verbo y un predicado.”. Defensa, per sobre de tot, els textos senzills i intel·ligibles, on dóna testimoni de la vida dels pobles i de la gent.
Josep Pla és un home relativament feliç: “La condición para ser feliz es no ser envidioso. [...] No tengo ninguna envidia a nada ni a nadie.”. Admirador de Montaigne i el seu pensament de “La vie est ondoyante” assegura haver viscut poc i no conèixer l’amor. La dona és un món massa complex per a ell. Gràcies a aquesta llibertat va poder treballar a molts països: “La persona que ha logrado ver el Partenon de Atenas, el museo de esculturas de Grécia y Nueva York lo ha visto todo en la vida, lo demás me parece secundario.” diu l’escriptor. Arran d’aquests viatges es va relacionar amb persones tant importants com Mussolini. Divideix l’amistat en tres classes (coneguts, amics i saludats) i va escriure Homenots, retrats crítics de grans personatges que havia conegut personalment.
Per Pla, els espanyols són gent insatisfeta i els catalans envejosos i copistes que viuen en un exemple total de democràcia, en un país immensament ric, grotesc i espantós: “Aquí no hay nadie importante, todo el mundo es igual, por eso los catalanes somos tan groseros [...] Todos los que son importantes en Catalunya han empezado siendo encargados.”.
Acaba l’entrevista posant-se la seva boina. Així és Josep Pla, un burgès que mai es va sentir identificat com a tal: “Si volviera a nacer sería un campesino y sería más feliz.”. Pla demostra ser una persona com qualsevol altre, amb por a fer el ridícul, perquè com ell diu: “En definitiva, todos somos iguales.”
