Crònica Josep Pla

Joaquín Soler Serrano entrevista Josep Pla a punt de complir 80 anys.

“EN DEFINITIVA TODOS SOMOS IGUALES”

•       Humilitat i realisme caracteritzen la personalitat i escriptura de Josep Pla.
•       L’autor va conèixer personatges com Mussolini, Unamuno o Dalí.

“Yo no soy nada. Soy la persona más insignificante del mundo.”. Així és Josep Pla, un escriptor humil, senzill i realista, igual que les seves obres. La suma de subjectivitat, ironia i observació profunda el van portar a escriure més de 25.000 pàgines i a ser considerat l’escriptor espanyol més important del segle XX, fet que nega rotundament. Per a ell, els grans autors van ser Antonio Machado i Pio Baroja, a qui considera un retratista i paisatgista magnífic que no sabia escriure novel·les: “El hombre que a partir de los 35 años escribe novelas es un cretino”. Admira Dante i Cervantes perquè utilitzaven adjectius perfectes i pel seu realisme poètic. Tot i definir-se com un escriptor trilingüe, Josep Pla sempre es va expressar millor en llengua catalana: “El castellano es una frase larga que siempre busca el final, en cambio, el catalán es un articulo, un sustantivo, un verbo y un predicado.”. Defensa, per sobre de tot, els textos senzills i intel·ligibles, on dóna testimoni de la vida dels pobles i  de la gent.

Josep Pla és un home relativament feliç: “La condición para ser feliz es no ser envidioso. [...] No tengo ninguna envidia a nada ni a nadie.”. Admirador de Montaigne i el seu pensament de “La vie est ondoyante” assegura haver viscut poc i no conèixer l’amor. La dona és un món massa complex per a ell. Gràcies a aquesta llibertat va poder treballar a molts països: “La persona que ha logrado ver el Partenon de Atenas, el museo de esculturas de Grécia y Nueva York lo ha visto todo en la vida, lo demás me parece secundario.” diu l’escriptor. Arran d’aquests viatges es va relacionar amb persones tant importants com Mussolini. Divideix l’amistat en tres classes (coneguts, amics i saludats) i va escriure Homenots, retrats crítics de grans personatges que havia conegut personalment.

Per Pla, els espanyols són gent insatisfeta i els catalans envejosos i copistes que viuen en un exemple total de democràcia, en un país immensament ric, grotesc i espantós: “Aquí no hay nadie importante, todo el mundo es igual, por eso los catalanes somos tan groseros [...] Todos los que son importantes en Catalunya han empezado siendo encargados.”.

Acaba l’entrevista posant-se la seva boina. Així és Josep Pla, un burgès que mai es va sentir identificat com a tal: “Si volviera a nacer sería un campesino y sería más feliz.”. Pla demostra ser una persona com qualsevol altre, amb por a fer el ridícul, perquè com ell diu: “En definitiva, todos somos iguales.”

Notícia esportiva

Obama va fer aquestes declaracions des de la pista de bàsquet de la Casa Blanca.

OBAMA, FAN DE GASOL

• El President defineix al català com el millor pivot de la NBA.
• Anteriorment, el cap dels Estats Units va agrair al jugador les seves donacions per Haití.

Titular setmanal

Començo una nova dècada.

I JA EN SÓN 20...

• Ahir, 24 de maig, va ser el meu vintè aniversari.
• Dissabte em van fer un sopar sorpresa al Castillo de Las Tinieblas.

Notícia 3

L'Ajuntament de Barcelona i la Fundació van denunciar el cas.

VICTÒRIA OKUPA A CAN MASDÉU

• El jutge anul·la l'ordre de desallotjament de Can Masdéu.
• Els okupes portaven 58 hores penjats de la façana i patien hipotèrmia.

4 dies penjats d'una façana és el que els okupes de la masia Can Masdéu han hagut de resistir per evitar una ordre de desallotjament que havia ordenat el Jutjat número 4 de Barcelona dimarts passat. Ahir al vespre, el jutge va demanar un informe al metge forense per saber l’estat de salut dels okupes. L’informe manifestava que els okupes necessitaven rebre urgentment aliment i tractament mèdic, ja que patien hipotèrmia. A l'assabantar-se'n d'això, el jutge va retirar l'ordre de desallotjament i els okupes van poder ser atesos.

Gràcies a la "tossuderia" dels advocats i de la Fiscalia, els okupes van rebre l'assistència mèdica.Els sis joves van baixar quan la policia ja marxava. El portaveu d'aquests nois ha manifestat que estan bé, que amb aquesta protesta s’ha fet més visible el conflicte entre especulació i vivenda.i que aquesta victòria és un èxit sense precedents per tota la comunitat okupa.

Tot va començar el passat nadal, on més de 30 nois van entrar a viure a la masia abandonada Can Masdéu, propietat de la Fundació Hospital de Sant Pau. La Fundació i l’Ajuntament de Barcelona ho van denunciar i es va obligar als joves a sortir de la casa en menys de 48 hores. Aquests es van negar i van decidir penjar-se de la façana en forma de protesta.

Notícia esportiva

El tècnic acaba de guanyar la final de la Champions al Bernabéu amb l'Inter de Milà.

MOURINHO SERÀ BLANC

• L'entrenador signarà per 4 temporades i cobrarà 10 milions d'€ nets per temporada.
• El portuguès afirma que és capaç de guanyar la Champions amb l'equip madrileny.

Notícia 2

És la primera visita d'un pontífex al país

EL PAPA VISITA SÍRIA

• Joan Pau II fa una crida al diàleg per la pau a Orient Mitjà.
• Es convertirà en el primer Papa que entra a un temple musulmà.

El Papa, Joan Pau II, ha viatjat des de Grècia fins a Síria per fer una crida pel diàleg entre les tres religions, per la pau a Orient Mitjà. Tot i que només un 10% de la població és catòlica, el poble l'ha rebut amb gran alegria, ja que és la primera vegada que un pontífex els visita. El mufti, la màxima autoritat musulmana, esperen que la visita del Papa mostri el patiment dels palestins sota l’ocupació israeliana.

El president Bachar Assad, va rebre ahir al Papa a la capital, Damasc, i li va demanar que resés per la "pau justa" a l'Orient Mitjà i per la fi del "patiment dels palestins sota l'ocupació israeliana". El Papa li va respondre que la pau només s'aconseguiria mitjançant el diàleg entre els pobles de la zona, fent servir la tolerància i deixant de banda les diferències religioses. També va demanar que es respectessin les resolucions de l'ONU i la col.laboració dels seus polítics per crear "una atmosfera adequada".

El proper diumenge el Papa es convertirà en el primer pontífex catòlic a trepitjar un temple musulmà i resar en una mesquita, la dels Omeies, on hi ha les restes de Joan Baptista. L'endemà, el Papa oferirà una oració personal per la pau a Quneitra, localitat del Golan que va ser destruïda per les tropes israelianes durant el conflicte àrab-israelí l’any 1967, la “Guerra dels sis dies”. Finalment, el Papa viatjarà a Malta.

Notícia 1

El govern de Sierra Leona no tenia constància del segrest.

Espanya segueix negociant l'alliberació de Javier Espinosa

• El periodista d'El Mundo fou segrestat el dilluns per uns guerrillers de Sierra Leona.
• Els segrestadors demanen que la BBC emeti un comunicat fals.

Javier Espinosa, periodista del diari espanyol El Mundo, segueix segrestat a Sierra Leona per un grup de rebels del Front Revolucionari Unit (FRU). Els guerrillers demanen que es difongui per la BBC un comunicat que conté manifestacions negant que el FRU hagi comès barbaritats contra la població civil. Les negociacions entre Espanya i la cadena britànica ja han xocat perquè la BBC es nega al xantatge. Els ambaixadors d'Espanya a Costa d'Ivori i Senegal també

estan participant en l'alliberació.

El periodista, de 34 anys, va ser segrestat el dilluns passat juntament amb un col·lega francès, Patrick Saint Paul, de Le Figaro, al barri de Kalaba, a uns vuit kilòmetres de Freetown, la capital. Saint Paul fou alliberat tres hores després del segrest per fer arribar la notícia del comunicat a la BBC.

El FRU ha intentat comunicar-se amb Rambo, el cap de la guerrilla, per ordenar l’alliberament però no ha esta possible, ja que el grup canvia de lloc de manera constat. Fonts del moviment rebel asseguren que no tenien constància del segrest del periodista espanyol fins que el periodista francès ho va comunicar. Segons el coronel Martin, assessor del líder militar del FRU, els rebels contactaran amb les autoritats espanyoles i conduiran el periodista espanyol fins Abiyán per entregar-lo a l’ambaixada espanyola de Costa d’Ivori.

Crònica Del Roig al Blau

El documental va rebre crítiques per falta d'objectivitat.

EL DOCUMENTAL DE LA TRANSICIÓ VALENCIANA

• El guionista Albert Montón visita la Facultat de Comunicació Blanquerna per parlar sobre Del Roig al Blau.
• És el primer documental que explica la transició valenciana.

Albert Montón, un dels guionistes del documental valencià Del Roig al Blau, va visitar ahir la Facultat de Comunicació Blanquerna per parlar de la seva obra audiovisual. El documental, que va nèixer a la Universitat de València l'any 2002, era un projecte de fi de Master. Després d'un any de producció, Del Roig al Blau va ser acabat i es va convertir en el primer documental valencià que feia un discurs històric que arribes a tothom.  Basat en La Vieja Memoria, l'obra dóna veu als que durant quaranta anys no van poder parlar. Això va provocar una mena de censura per part del Govern valencià, que no va ser presentat fins sis mesos després de la sdva finalització. Ara TV3 ha comprat els drets per emetre'l pròximament.    

Segons Montón, Del Roig al Blau és un documental sobre la Batalla de València, un conflicte que va permetre als corrents que venien de la dictadura controlar el poder valencià sense obtenir majoria absoluta i posant com a excusa l'"anticatalanisme.". La dreta entrava en acció mentre partits d'esquerra unien els nacionalistes valencians i dominava la política valenciana. L'anticatalanisme de la dreta va anar prenent força gràcies als mitjans de comunicació i que l'esquerra es va començar a esquerdar formant partits que defensaven la diferència entre el País Valencià i Catalunya. Aquest moviment anticatalà va provocar la diferenciació de València i Catalunya mitjançant els símbols, la llengua i la bandera, que deixava de ser similar a la senyera. 

El documental entrevista protagonistes de la transició de les dues bandes: Lerma (PSOE i futur President de la Generalitat valenciana), Vicent Soler (PSPV), Maria Consuelo Reyna (una periodista del diari "La Província" important durant aquest període.) i Martín Villalba (Balverista), entre d'altres. A més, permet veure com la població tenia un desconeixement total sobre el que estava passant, ni tan sols saben que és la Batalla de València. Fets com les bombes a Fuster o la histèria blavera queden reflexades en aquest documental, que està acompanyat per una banda sonor amb cançons populars valencians. En conclusió, Del Roig al Blau és una reflexió crítica sobre la transició valenciana i la identitat nacional explicada pels seus propis protagonistes, que ara s'adonen que va ser una oportunitat perduda i van preferir ser l'ombra de Madrid que no de Catalunya.

Ressenya d'Incerta Glòria

Club Editor reedita Incerta Glòria amb l'epistolari Cartes a Màrius Torres.

 

UN HOMENATGE ALS VENÇUTS

• L'obra de Joan Sales, Incerta Glòria, fa un retrat íntim de la Guerra Civil.
• La novel·la és una reflexió sobre la vida, l'amor, la soledat i la joventut del bàndol republicà.

La guerra per Joan Sales va ser inoblidable. Tots els supervivents senten el deure de fer justícia als caiguts en combat. Incerta Gloria no és altra novel.la de guerra, on combaten els bons contra els dolents, ni on només hi ha morts i trinxeres. Sinó que a part d'això, hi ha una reflexió sobre l'ésser humà, la dificultat de la vida, la religió, la fidelitat i la infidelitat, l'amor, la soledat, i  la joventut.

L'única obra de Joan Sales està dividida en quatre parts que expliquen la Guerra Civil des de la visió dels republicans. La novel·la tracta temes com l'amor, la soledat de l'home, el pas del temps i la joventut, una incerta i fugaç glòria. De fet, l'obra és una reflexió sobre el sentit i  la dificultat de viure en una època dramàtica, una època en la que ningú sabia ben bé el motiu pel qual estava lluitant.

Les dues primeres parts de l'obra expliquen la vida al front d'Aragó on tres amics joves van a fer la guerra junts. La primera part presenta un d'aquests nois, en Lluís, que va descrivint el paisatge tant trist que la guerra va deixant als pobles i ens introdueix a la segona part mitjançant les cartes de la Trini per en Soleràs, un dels amics al front d'Aragó. La Trini és una companya del Lluís que està a Barcelona, on tot és completament diferent a on ells estan. La tercera part introdueix Cruells, l'amic seminarista d'en Lluís i en Soleràs, que acaba perdent la fe en ell mateix i la humanitat després de viure el que l'home és capaç de fer. Tot i així, Cruells ens començarà a desvetllar el final del conflicte. Finalment, Incerta Glòria ens presenta en tercera persona Juli Soleràs, un personatge savi, desgraciat i molt important durant tota la novel·la. Per acabar l'obra  trobem  una part afegida, El vent de la nit, on es reflecteix la Barcelona de postguerra fins a arribar a finals dels seixanta. Tots ells, es perden buscant una glòria que no existeix i que dilueix al seu pas una joventut, una joventut que mai tornaran a viure. “Jo no sóc més que un supervivent, un fantasma; no visc més que de record” escriu en Cruells en la última part del llibre, en la qual confessa que mai s’ha curat de la seva joventut ni de la seva guerra, ja que en el fons són el mateix, una tempesta tenebrosa.

Tots aquests elements lligats amb la incertesa de la guerra, la sobrecàrrega de detalls que Sales dóna sobre la seva vivència i les 764 pàgines que té el llibre provoquen una lectura que pot resultar molt lenta i quasi interminable. Tot i així, l'autor té un estil capaç de reflectir la complexitat de la intimitat urbana que et pot fer sentir completament involucrat en la novel·la. Els personatges són magnífics. Evolucionen i donen gràcia a la guerra. Entren a la guerra de joves i es converteixen en unes altres persones en fer-se grans. En definitiva, Incerta Glòria és una obra on tots els personatgeses perden buscant una glòria que no existeix i que dilueix al seu pas una joventut, una joventut que mai tornaran a viure.

Notícia esportiva

Henry se'n va a EEUU i Ibra podria sortir al mercat

EL BARÇA FITXA DAVID VILLA

• El davanter asturià ha costat 42 milions d'euros i signarà el contracte aquesta tarda.
• La presentació d'El Guaje serà divendres a les 14.30 al Camp Nou

Titular setmanal

Les recuperacions dels examens suspesos començaran a primers de juliol

Això s'acaba

• Comença l'última setmana del curs i la pressió i la feina s'acumulen.
• El primer examen pels alumnes de segon és el 3 de juny.  

Ressenya sobre La Xava

 Enric Cassases reedita La Xava, obra de l'escriptor i pintor Juli Vallmitjana

UNA MISÈRIA DESCONEGUDA

• La Xava retrata els barris més pobres de Barcelona a principis de segle XX
• Lladres, prostitutes, malalties i pudors es concentraven a les cases de sota Montjuïc.  

 

Freqüentava els baixos fons i va arribar a conviure amb els gitanos, que el consideraven amic seu. Juli Vallmitjana (1873-1937) era un home polifacètic. Treballava en la pintura, l’orfebreria, la literatura i era un interessat per les formes de vida marginals, on mostrava uns ambients que la burgesia volia amagar.  Vallmitjana coneixia els barris de sota Montjuïc i ho va retratar l'any 1910 escrivint La Xava. Aquesta novel·la ve precedida per Sota Montjuïc, obra que coincideix en alguns moments amb escenaris de La Xava.

La Xava és l’alies de la Roseta, una nena que creix al carrer i sense adolescència. Marcada per l’ambient del barri i la família, la Roseta no coneix res més. La seva escola és el carrer i els seus mestres són homes que no paren d'entrar a les tavernes i els prostíbuls. Tot i els seus intents per fugir, amb catorze anys, ja és converteix en prostituta, com la de la seva mare: “Era una flor que esclatava en les runes de la pobresa (pàg.142)”. Amb la mort de la mare i la fugida del pare amb la seva germana petita a França, la Xava decideix casar-se amb en Rafel,  que l’abandona estant embarassada. La Xava, que per culpa de la prostitució té molts problemes de salut, acaba perdent el fill una vegada ha nascut. Poc després apareixerà en Fermí, un pintor que la traurà de la prostitució i la misèria en la que havia estat vivint.   

L'obra és un retrat constant de descripcions de carrers, edificis i vestimentes dels personatges. Els colors i els ambients ens mostren la seva afició per la pintura, de cada espai en pots fer una imatge molt detallada i t'ho explica d'una manera molt sentimental, complicada i quasi poètica: "El dia apuntava per la costa llevantina i descobria els noms verdosos dels camps. (...) La remor del mar semblava una cançó transcendental quals harmonia remorejava per l’espai com si afalagués als que dormen eternament dintre els compartiments d’aquella necròpolis situada enfront del mar, arrapada a la falda de Montjuïc.”. Un narrador omniscient ens explica la història i els diàlegs entre els personatges mantenen un ritme ràpid que donen una sensació d'acció constant. El llenguatge és cru, molt directe, amb argots específics, castellanismes i paraules del caló com ĵalar o ĵamància. Aquí és on Vallmitjana destaca per sobre d'altres autors. Aquestes paraules donen vivesa als diàlegs,  diferents entonacions, i ens permet imaginar-nos la situació com si estiguéssim just al davant. En conclusió, Vallmitjana ha estat capaç de reflectir una misèria, que per molts, era desconeguda.

noticia esportiva

Per primera vegada l'equip s'emporta el Pichichi i el premi Zamora

UN BARÇA HISTÒRIC

• El FC Barcelona guanya al Valladolid 4 a 0 i es proclama campió de Lliga.
• L'equip català fa un rècord històric de punts a la Lliga espanyola (99 punts). 

Notícia valencians

La literatura europea trenca el mite d'una València relaxada

 

EL PODER ERÒTIC DELS VALENCIANS

• Joan Fuster confirma la visió eròtica que tenien els intel·lectuals de fora sobre València
• L'article mostra la ciutat marcada per la fama i l'alegria durant el Renaixement.

Necrològica

Fou el primer en plasmar una visió de la identitat valenciana

ADÉU A JOAN FUSTER, LA REIVINDICACIÓ VALENCIANA

• L'assagista de Sueca mor d'una crisi cardíaca als 69 anys.
• Fuster va ser l'artífex de la concepció moderna de Països Catalans.

Alexandra Muratet Carmona

Nascut a una família de pagesos carlistes de la comarca de la Ribera Baixa, Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-2010) fou assagista, historiador, crític literari i poeta. Llicenciat en dret i doctorat en filologia catalana per l'Universitat de València va codirigir la revista Verbo (1946-1956) i va arribar a col·laborar en el diari El Correo Catalán entre 1961 i 1966. Les seves primeres reivindicacions comencen l'any 50 quan escriu l'article "València en la integració de Catalunya" (1950). Així va iniciar una brillant carrera assagística, marcada per la censura, un ambient cultural quasi inexistent, el silenci dels mitjans de comunicació del País Valencià i, fins i tot, un atemptat a casa seva l'11 de setembre de 1981 que va causar danys molt grans a part de la seva biblioteca i arxiu personal. 

Caracteritzat per la dedicació als temes valencians l'any 1962 escriu l'assaig històric Nosaltres, els valencians (Premi Lletra d'Or l'any 1963), que va implicar una renovació tant en la historiografia com en el nacionalisme valencià. L'assaig planteja que la conformació actual del País Valencià parteix d'una "dualitat nacional insoluble", una convivència de colons catalans i aragonesos que vivien amb els residents valencians.  Els territoris de parla castellana representaven una molèstia per la unió del País Valencià amb la resta de territoris de parla catalana.

Nosaltres, els valencians va tenir una gran influència, un moviment denominat "nou valencianisme", que va influir en molts sectors universitaris, progressistes i d´esquerres. Durant la Transició, l'esquerra valenciana va assumir gran part dels postulats fusterians tot i que aquests van acabar fora dels centres de poder polític valencians i, posteriorment, a causa de l'escàs suport popular, el fusterianisme va ser progressivament abandonat pels diversos partits polítics d'esquerra.

Notícia esportiva

El Barça somia amb el triplet després de guanyar la Copa del Rey i l'Eurolliga

CAMPIONS D'EUROPA

• El Regal Barça guanya l'Eurolliga i es proclama el millor equip d'Europa.
• Els blaugrana van derrotar a l'Olympiakos de carrer: 86 a 68 

Titulars

El govern grec haurà de pagar 110.000 milions d'euros

CAOS A GRÈCIA

• El pla de retalls de Papandreu irrita als grecs.
• El país es posa en vaga general com a protesta. 

Berlusconi va aconseguir evitar la dimissió d'un altre ministre acusat de corrupció.

CAU EL MINISTRE DEL PIS AMB VISTES

• El ministre italià de Desenvolupament econòmic dimiteix per corrupció.
  
• Claudio Scajola hauria rebut com obsequi d'un constructor 900.000 euros .

Titular setmanal

Demà és l'última classe d'aquesta assignatura

 

PASSEJADA HISTÒRICA

• El professor de la UF d'Història em fa anar a buscar un llibre a l'altra punta de Barcelona.
• La fotocopiadora de la biblioteca no funcionava i la copisteria més propera estava a quatre carrers.

Crònica de Sant Jordi

La Festa Major d'IPSI és la Diada de Sant Jordi

UN SANT JORDI ESCOLAR

• L'escola IPSI celebra la Diada de Sant Jordi fent diverses activitats.
• Malgrat la crisi econòmica, els alumnes de 1r de batxillerat aconsegueixen reunir més de 3.000 euros pel viatge de final de curs.

Alexandra Muratet Carmona

"Molt bon dia ipsians!" així comença Sant Jordi a l'escola IPSI de Barcelona. Una plaça plena de nens, pares, avis, professors, veins i curiosos que passaven per allà s'aturen per veure el pregó que els alumnes de 2n de Batxillerat acaben de començar. Hi són tots. Els nens de parvularis a primera fila, un lloc privilegiat, expectants per veure l'espectacle. Ja saben la llegenda, però cada any esperen amb ànsia la princesa i el cavaller. "Porten dues setmanes esperant a Sant Jordi però tenen por al moment que surti el drac" explica una professora d'educació infantil. Els nens de primària i ESO també hi són. Fins i tot els de 1r de batxillerat, que han deixat per un moment la venta de roses i pastissos per acudir al pregó on l'any que ve seran els protagonistes. És un moment màgic. Alguns professors ja no poden aguantar més les llàgrimes: "Us hem vist créixer, i ara, esteu a punt de fer-ho grans de veritat i entrar a la universitat. Dintre de poc us veig aquí amb els vostres fills." diu amb un somriure l'Alicia, professora de l'escola des de fa més de vint anys.

Acaba el pregó i els nens embogeixen. Els petits no van a la guarderia, van a l'escola dels de primària, a veure llibres i saludar autors que just acaben d'arribar per signar les seves obres. Els nens de l'antiga EGB corren per ser els primers en entrar a les diverses classes que ara són un parc d'atraccions: "Les classes més xules són la de 3r A que fa la perruqueria boja, la de 6è C que fa el túnel del terror i la de 5è B que fa Crepúsculo!." diu un alumne mentre es menja un croissant que ha comprat als nens de 1r i 2n de primària. "Com aquests encara són massa petits per fer activitats així sempre fem una mena de forn de pa perquè s'alimentin." comenta una professora que ara és fornera. Els de la ESO ja no estan per aquestes tonteries. Ells corren lliures pel carrer, tot i que algunes classes facin gimcanes. "Nosaltres ara anirem a comprar un pastís, estarem una estona per aquí i després anirem a dinar al Pans i al Cinesa a veure una "pel·li"." diuen un grup d'adolescents de 3r d'ESO. "Una rosa! una rosa! compreu una rosa per les vostres enamorades!" interromp un noi molt simpàtic de 1r de Batxillerat. "M'he hagut d'aixecar a les 5 del matí per anar amb un professor i uns companys al MercaBarna a buscar les roses!. Així que compreu-me una, si us plau!" suplica a tots els vianants. Per la tarda, més activitats.

Així es viu Sant Jordi a l'escola IPSI. Un dia on la il·lusió dels més petits i la dels més grans s'uneixen i donen un toc diferent a una Diada tan especial per Catalunya.        

Notícia esportiva

El núvol de cendra del volcà islandès provoca que el Barça hagi de viatjar a Milà en autocar.

ENS HI DEIXAREM LA PELL

• El Barça es juga aquesta nit passar a la final de la Champions.
• L'equip ha difós diverses campanyes publicitàries amb aquest lema per animar l'afició. 

 

Titular setmanal

Sorgeixen opinions sobre que un dia tan especial per Catalunya com el 23 d'abril hauria de ser festiu.

 

SANT JORDI UNIVERSITARI

• Mentre altres universitats feien festa la Ramon Llull decideix fer classe.
• El professor d'economia queda perplex al veure assisteixen 10 de 62 alumnes i posa un exercici per saber qui ha vingut.

Notícia esportiva

Es converteix en el primer franquista que rep un homentatge al Saló Sant Jordi.

ADÉU A JOAN ANTONI SAMARANCH

• El president d'Honor del Comité Olímpic Internacional mor als 89 anys a causa d'una parada cardiorespiratòria.
• Samaranch, conscient de que li quedava poc, va desitjar públicament que Madrid fos la seu de les Olimpiades del 2016.

Notícia esportiva

L'arbitre és amic de Mourinho des de fa 10 anys.

 

UN PARTIT POLÈMIC

• L'Inter de Milà guanya a casa seva 3 a 1 al Barça en un partit centrat en l'arbitre.
• El col·legiat portuguès no va xiular diverses accions de l'Inter, com un gol en fora de joc.

Titular setmanal

El pobre noi, que venia des de Tarragona, anava mudat però sense americana, fet pel qual no el van deixar passar.  

 

DE PASO A PASITO

• Dissabte, el 2n curs de la Facultat Blanquena, vam celebrar a la discoteca Ribelino's la festa del Paso.
• La meva gresca va acabar a la 1.30, quan el meu novio em va trucar dient que no el deixaven entrar i vaig decidir marxar amb ell.

La Criolla

 El cabaret està situat al barri Xino de Barcelona

 

A LA CRIOLLA TOT HI BROLLA

• Tot allò prohibit es pot trobar en aquest local. 
• La seva fama omple de gent el carrer del Cid cada nit.

Vermell. El color de la sang inunda el que ara és l’artèria de la festa, el vici, i la cocaïna: El carrer d’El Cid. El pas incansable d’aquella gent, que sembla treta d’una pel·lícula d’Almodòvar, converteix un carrer trist i mal il·luminat en una mena de rambla on l’olor a podrit i el ferum de les deixalles oblidades des de fa mesos passen a un segon terme. El cor de la gresca és un rètol lluminós, és La Criolla.

L’ambient del carrer és força curiós. El rètol reflexa les finestres de les cases que, alhora, reflecteixen la gent que volta pel fosc carrer. Són gent pobra, que viu rodejada de misèria, delinqüència i que ofeguen les penes fins que arriba la matinada, quan La Criolla tanca les seves portes i la Guàrdia Civil fa acte de presencia. Davant, hi ha un altre local, Sant Sagristà, d’on els leucòcits que hi surten es barregen amb els actors, els pobres i el legionari-repartidor de flyers del bar rival, que sembla tenir molt d’èxit.

Finalment, decideixo entrar a La Criolla. El roig de la sang i la passió tornen a ser presents dins el local però amb molta més intensitat que a fora. Recordo aquest lloc. Fa temps era una fàbrica de teixits d’una grandària impressionat i amb unes columnes de ferro que ara són troncs de palmeres tropicals. La gent deixa de semblar leucòcits per tenir rostre i cos. Mentre observo l’ambient una música horrible destrossa la meva oïda: trompetes i altres instruments de vent metall. Una orquestra estrepitosa que, quan per fi calla, dóna protagonisme a un gramòfon que reprodueix veus de proporcions insuperables i torna a fer petar el meu sentit. L’ambient reeixit el rematen uns joves ballarins, vestits amb espardenyes, que triomfen quan els llums es tornen vermells i poden deixar anar la seva passió ballant un tango: Mai el tango havia estat tant tango.

Faig una ullada al local. Mariners, putes i fum. Uns estrangers que no es deixen fer fotografies, no en un lloc així. Les dones que hi ha són joves, potser no. És quasi impossible saber-ne l’edat tenint en compte tot el que han viscut. L’experiència es marca en la seva cara o en la seva espatlla, com el cas de la Milagros, que molt breument m’explica perquè hi té una ganivetada. No parlen de la seva vida glacial, fosca i plena de misèria, només es dediquen a buscar algun marineret innocent que vulgui usar els seus serveis mentre xoquen amb homes que les tracten amb menyspreu. Així és La Criolla. Un lloc on tot allò prohibit hi té cabuda, un lloc on tot el que hi ha, hi brolla.

Necrològica

La seva filla publica Cartes d'un guardìà

Mor J.D. Salinger, l'escriptor excèntric

• L'autor de El vigilant en el camp de sègol ha mort als 91 anys a New Hampshire.
• Salinger era un excèntric apassionat de la escriptura.

Alexandra Muratet Carmona 

Mai va concedir una entrevista i feia més de 50 anys que no apareixia en públic. Des que va publicar la seva gran obra El vigilant en el camp de sègol (1951) Salinger va lluitar per defensar la seva vida privada i es va refugiar a la seva casa de New Hampshire, on va morir ahir per causes naturals.

Salinger, jueu nascut a Nova York l'any 1919, va començar a escriure quan tant sols era un adolescent. Tal era la seva passió que, durant els quatre anys que va servir a l'exèrcit americà a la Segona Guerra Mundial se'n va dur la seva màquina d'escriure. Allà va redactar Nou histories (1948) un recull de relats sobre la lluita i els sentiments d'alguns combatents. Col·laborador de diverses revistes com Esquire, no va arribar a la fama fins que The New Yorker començà a publicar fragments del seu futur best seller. 

El vigilant en el camp de sègol parla de Holden Caulfield, un adolescent conflictiu que descriu els seus primers contactes amb el món adult, on es parla tranquil·lament de prostitució, drogues i pederàstia. El llenguatge barroer i el missatge antisocial van convertir El vigilant en el camp de sègol en una de les lectures més prohibides, que fins i tot ha estat considerada com llibre maleït per ser la lectura preferida de molts assassins en sèrie.

L'autor d'altres obres com Fanny and Zooey (1961), Raise High the Roof Beam Carpenters and Seymour: An introduction (1963) o Hapwrth 16, 1924 (1965) sempre va estar en contra de les edicions il·legals i va voler defensar la seva vida privada. Tot i així, Iam Hamilton va publicar la seva biografia: J. D. Salinger: una vida escrivint en la qual apareixien cartes privades de l'escriptor. Salinger va denunciar Hamilton per evitar que les cartes sortissin a la llum però els seus esforços no van donar resultat. L'any 2000, la seva filla fa públic el llibre El guardià dels somnis, on explica com el seu pare es bevia la seva orina i mantenia relacions sexuals amb noies joves que volien ser escriptores. 

Notícia esportiva

Diaris de Marroc afirmen que el davanter serà blaugrana gràcies a aquesta cita

Coincidència a Marroc de Laporta i Cesc

• El President i el jugador de l'Arsenal es troben casualment a Marrakech i aprofiten per parlar sobre el futur del jove.
• Laporta va anar a la ciutat per temes judicials i el jugador per recuperar-se de la seva lesió.

Crònica de Si, Ministre

 Toni Aira presenta la seva traducció al català del llibre Si, Ministre

No, Ministre, que tu no manes

• Els ex ministres Joan Majó i Josep Piqué es retroben a la Facultat de Comunicació Blanquerna per la publicació en català del llibre Si, Ministre.
• Ambdós coincideixen en que els ministres no manen gaire i que els veritables reis del poder són els mitjans de comunicació.

Alexandra Muratet Carmona


“Els protagonistes de la conferència són els ex ministres” diu Toni Aira, traductor del llibre Si, Ministre i principal cap de la cita. A cada banda, dos homes d’alts càrrecs i d’ideologies diferents: Joan Majó, ministre d’indústria i energia durant la primera legislatura de Felipe González) i Josep Piqué, ministre d’indústria i energia, de ciència i tecnologia, d’exteriors i portaveu durant la primera i segona legislatura de Jose Maria Aznar.


“En el moment de canvi és més important la direcció que la gestió”. Joan Majó, qui fou alcalde de Mataró durant La Transició, basa el seu discurs en saber diferenciar la capacitat de dirigir (qui decideix on s’ha d’anar) i la de gestionar (qui decideix com anar). “Els polítics, quan arriben a ministre, han de ser capaços de aclarir quina és la seva tasca i han d’assegurar tenir bons gestors perquè les coses no es moguin de lloc. Es un error posar gestors a fer de polítics, i polítics a fer de gestors. Cadascú a lo seu.” declara l’ex ministre. Segons ell, “No hi ha bon projecte sense una gestió prèvia.”, fet imprescindible per un bon funcionament del país i que, si no es duu a terme d’aquesta manera, és quan caiem en el fracàs. Però el punt més destacable del discurs de Majó és quan diu que hi ha tres tipus de castes: els polítics, els alts funcionaris i els gestors d’empreses. Sembla que manin molt, però en realitat ho ha una altra casta que és qui realment porta els “pantalons”: Els mitjans de comunicació.


Josep Piqué, l’altre ex ministre convidat a la conferencia, es mostra d’acord amb Majó i cataloga el fet de gestió com l’Eròtica del poder: “no es mana tant com sembla i, a més a mes, has de canviar la realitat que t’envolta.”. Piqué també diu que els mitjans de comunicació són els que manen i posa un exemple: “Mano més sent president d’una empresa que de ministre” i complementa “Ser ministre és un honor, però és horrible”. Arran d’aquest comentari explica com Aznar (o el “sequerón” com l’anomena l’ex ministre), després de preguntar-li que havia de dir cara al públic sobre una reunió que Piqué no havia assistit simplement li responia: “Tu ya sabes” o “di Las Generales de la Ley”. També fa broma i descriu el fet de ser ministre com “No recordo una setmana tan horrible des de la mili” o la satisfacció de poder utilitzar la semàntica creativa: “Això és dir les coses per tirar dient el contrari a allò que es vol dir, és a dir, quan volíem fer una reducció de plantilla en el sector miners ho vam anomenar PLA DE SUPORT A LA MINERIA.”. Finalment, després de tanta broma, Piqué es torna a posar seriós i fa una reflexió: El fet que els polítics actuals no hagin fet res més a la seva vida que això ens porta a la degradació del debat des de la Transició fins a la democràcia. “La responsabilitat és del sistema electoral, que és massa general”. “Per sota del poder polític hi ha d’haver un Sir Humphrey, una reivindicació de la política necessària per a que el país vagi bé.”.

Notícia esportiva

Gràcies a aquesta victòria el Barça es posa capdavant de la Lliga

Madrid 0 Barça 2

• Uns blaugranes insuperables derroten als galàctics a casa seva.
• El partit va ser tot un espectacle al Bernabéu.

Titular setmanal

Mitja familia es posa malalta a l'hotel Palas de Vila-Seca

LA SETMANA SANTA MALALTISSA

• Un gran refredat a mitjans de setmana santa es converteix en una bronquitis aguda que em manté tres dies sense poder sortir del llit.
• El meu pare va tenir durant dos dies mal de panxa, febre i finalment ha acabat amb una pneumònia i una infecció al ronyó.

Titular setmanal

Visc en pròpia persona com Salou es converteix en la ciutat de les disfresses, increïbles borratxeres i ambulàncies d'urgència a tota hora.   

LA "SALOUFEST", UN TRIST ESPECTACLE

• Milers d'"esportistes" britànics venen a la ciutat durant una setmana per disfrutar de l'esport i la macrofesta.
• Els estudiants portaven els seus propis metges, que els recollien de terra rient i fent més gresca .
  

Notícia esportiva

Guardiola va poder comptar amb Ibrahimovic, Puyol, Iniesta, Márquez y Piqué.

 

A SEMESSIFINALS!

• El Barça derrota 4 a 1 l'Arsenal en un partit mai vist.
• Messi marca els quatre gols i demostra perquè és el millor jugador del món.

Notícia esportiva

El clàssic serà clau per començar a destacar un campió de la Lliga.

MEJUTO GONZÁLEZ ES RETIRA AMB EL CLÀSSIC

• L'arbitre asturià arriba als 45 anys, l'edat de jubilació dels col·legiats.
• Des que Mejuto González està a la Lliga espanyola el Madrid només ha perdut 2 partits al Bernabéu.

Titular Setmanal

Les properes Unitats Formatives les duran altres professors

Acaben les primeres Unitats Formatives

• Aquesta setmana han acabat les primeres UF: Dret de la Comunicació i Estadística. 
• Algunes de les UF2 no començaran fins passat Setmana Santa.

Notícia esportiva

El rècord històric el va fer el Reial Madrid la temporada 96-97 amb 93 punts

UNA PUTA BARBARITAT

• Després de guanyar a l'Osasuna 2 a 0, el tècnic blaugrana defineix els 71 punts de la Lliga com una puta barbaritat.
• Guardiola declara que el nivell de l'equip és tan alt que quan fallen en una petita cosa se'l critica d'irregular.

La final de la Champions es disputarà al Santiago Bernabéu, a Madrid.

BARÇA - ARSENAL

• El sorteig de la Champions enfronta al FC Barcelona amb l'Arsenal a quarts de final.
• Els altres grups són Inter-CSKA, Lyon-Burdeos i Bayern-Manchester United.

Titular setmanal

Amb aquests tres ja van 7 els aniversaris celebrats duran el mes de març

SETMANA D'ANIVERSARIS

• Divendres 19 a la vaig cap a Tarragona a celebrar els 22 anys del meu amic Viacheslav Khaidorov.
• Dissabte 20 al mati, aniré cap a Lloret de Mar per celebrar l'aniversari de la meva tieta i del meu cosí, que ja fa 3 anys.

Crònica Jornades Blanquerna

Festivals musicals, èxit de comunicació entre el públic jove 

• Diferents directors de Festivals musicals assisteixen a la Facultat Blanquerna per parlar sobre música i comunicació.
• Internet és una de les eines més important per promocionar aquests events. 

Per Alexandra Muratet Carmona

El professor Jaume Radigales inicia la conferència presentant Eloy Martín, director del Monegros Desert Festival, Alberto Guijarro, codirector del Primavera Sound i Georgia Taglietti, portaveu del Sónar. Cadascun d'ells explica els orígens i les característiques del seu festival: El Sónar destaca els seus esforços tant en la música com en l'audiovisual; el Monegros Desert Festival recalca que és un festival i per tant, Monegros significa festa; mentre que el Primavera Sound ressalta la seva originalitat que barreja DJ's amb música indie.

Un punt important que Alberto Guijarro va introduir és que Barcelona s'ha convertit en una de les capitals de festivals europeus de música, en una referència a nivell cultural i artístic que cada cop concentra més visitants d'arreu del continent. Eloy Martín, va afegir que el fet que el seu festival és faci enmig dels camps desèrtics de Monegros fa que el festival no tingui rival a nivell nacional. El seu objectiu és oferir una festa on el públic (que a diferencia del Sónar i el Primaverea Sound no pugen dels 25 anys) es trobi en una altra dimensió. El ressò mediàtic fora d'Espanya no és tan fort, però a nivell nacional no tenen rival.

Però no oblidem el títol de la conferència: Són els festivals musicals esdeveniments comunicatius entre els joves? Sobre si la música és o no un mitjà de comunicació, la portaveu del Sónar va contestar que si i va posar com a exemple MySpace: una nova plataforma de comunicació musical; Martín no estava molt segur i va afegir que la música és una estratègia comunicativa que converteix els festivals en esdeveniments de referència. Guijarro es va posar de part de la portaveu del Sónar i digué que si, ja que a partir d’escenes minoritàries com les del Primavera Sound és més fàcil comunicar-se. Però tots van a parar a un punt concret: Internet, l'eina comunicativa per arribar al públic. El codirector del Primavera ho corrobora dient que al fòrum d’Internet del Primavera Sound venen 1.000 entrades abans que es conegui la cartellera. La portaveu del Sónar assegura que on més energies gasten és al web i finalment, el director de Monegros ha explicat que ells es comuniquen amb el públic en funció de les preferències, és a dir, si veuen que hi ha més gent en el seu grup de Facebook que no en el de Twitter promocionaran més el festival per la primera xarxa social que no per l'altra.