Crònica de Sant Jordi

La Festa Major d'IPSI és la Diada de Sant Jordi

UN SANT JORDI ESCOLAR

• L'escola IPSI celebra la Diada de Sant Jordi fent diverses activitats.
• Malgrat la crisi econòmica, els alumnes de 1r de batxillerat aconsegueixen reunir més de 3.000 euros pel viatge de final de curs.

Alexandra Muratet Carmona

"Molt bon dia ipsians!" així comença Sant Jordi a l'escola IPSI de Barcelona. Una plaça plena de nens, pares, avis, professors, veins i curiosos que passaven per allà s'aturen per veure el pregó que els alumnes de 2n de Batxillerat acaben de començar. Hi són tots. Els nens de parvularis a primera fila, un lloc privilegiat, expectants per veure l'espectacle. Ja saben la llegenda, però cada any esperen amb ànsia la princesa i el cavaller. "Porten dues setmanes esperant a Sant Jordi però tenen por al moment que surti el drac" explica una professora d'educació infantil. Els nens de primària i ESO també hi són. Fins i tot els de 1r de batxillerat, que han deixat per un moment la venta de roses i pastissos per acudir al pregó on l'any que ve seran els protagonistes. És un moment màgic. Alguns professors ja no poden aguantar més les llàgrimes: "Us hem vist créixer, i ara, esteu a punt de fer-ho grans de veritat i entrar a la universitat. Dintre de poc us veig aquí amb els vostres fills." diu amb un somriure l'Alicia, professora de l'escola des de fa més de vint anys.

Acaba el pregó i els nens embogeixen. Els petits no van a la guarderia, van a l'escola dels de primària, a veure llibres i saludar autors que just acaben d'arribar per signar les seves obres. Els nens de l'antiga EGB corren per ser els primers en entrar a les diverses classes que ara són un parc d'atraccions: "Les classes més xules són la de 3r A que fa la perruqueria boja, la de 6è C que fa el túnel del terror i la de 5è B que fa Crepúsculo!." diu un alumne mentre es menja un croissant que ha comprat als nens de 1r i 2n de primària. "Com aquests encara són massa petits per fer activitats així sempre fem una mena de forn de pa perquè s'alimentin." comenta una professora que ara és fornera. Els de la ESO ja no estan per aquestes tonteries. Ells corren lliures pel carrer, tot i que algunes classes facin gimcanes. "Nosaltres ara anirem a comprar un pastís, estarem una estona per aquí i després anirem a dinar al Pans i al Cinesa a veure una "pel·li"." diuen un grup d'adolescents de 3r d'ESO. "Una rosa! una rosa! compreu una rosa per les vostres enamorades!" interromp un noi molt simpàtic de 1r de Batxillerat. "M'he hagut d'aixecar a les 5 del matí per anar amb un professor i uns companys al MercaBarna a buscar les roses!. Així que compreu-me una, si us plau!" suplica a tots els vianants. Per la tarda, més activitats.

Així es viu Sant Jordi a l'escola IPSI. Un dia on la il·lusió dels més petits i la dels més grans s'uneixen i donen un toc diferent a una Diada tan especial per Catalunya.        

Notícia esportiva

El núvol de cendra del volcà islandès provoca que el Barça hagi de viatjar a Milà en autocar.

ENS HI DEIXAREM LA PELL

• El Barça es juga aquesta nit passar a la final de la Champions.
• L'equip ha difós diverses campanyes publicitàries amb aquest lema per animar l'afició. 

 

Titular setmanal

Sorgeixen opinions sobre que un dia tan especial per Catalunya com el 23 d'abril hauria de ser festiu.

 

SANT JORDI UNIVERSITARI

• Mentre altres universitats feien festa la Ramon Llull decideix fer classe.
• El professor d'economia queda perplex al veure assisteixen 10 de 62 alumnes i posa un exercici per saber qui ha vingut.

Notícia esportiva

Es converteix en el primer franquista que rep un homentatge al Saló Sant Jordi.

ADÉU A JOAN ANTONI SAMARANCH

• El president d'Honor del Comité Olímpic Internacional mor als 89 anys a causa d'una parada cardiorespiratòria.
• Samaranch, conscient de que li quedava poc, va desitjar públicament que Madrid fos la seu de les Olimpiades del 2016.

Notícia esportiva

L'arbitre és amic de Mourinho des de fa 10 anys.

 

UN PARTIT POLÈMIC

• L'Inter de Milà guanya a casa seva 3 a 1 al Barça en un partit centrat en l'arbitre.
• El col·legiat portuguès no va xiular diverses accions de l'Inter, com un gol en fora de joc.

Titular setmanal

El pobre noi, que venia des de Tarragona, anava mudat però sense americana, fet pel qual no el van deixar passar.  

 

DE PASO A PASITO

• Dissabte, el 2n curs de la Facultat Blanquena, vam celebrar a la discoteca Ribelino's la festa del Paso.
• La meva gresca va acabar a la 1.30, quan el meu novio em va trucar dient que no el deixaven entrar i vaig decidir marxar amb ell.

La Criolla

 El cabaret està situat al barri Xino de Barcelona

 

A LA CRIOLLA TOT HI BROLLA

• Tot allò prohibit es pot trobar en aquest local. 
• La seva fama omple de gent el carrer del Cid cada nit.

Vermell. El color de la sang inunda el que ara és l’artèria de la festa, el vici, i la cocaïna: El carrer d’El Cid. El pas incansable d’aquella gent, que sembla treta d’una pel·lícula d’Almodòvar, converteix un carrer trist i mal il·luminat en una mena de rambla on l’olor a podrit i el ferum de les deixalles oblidades des de fa mesos passen a un segon terme. El cor de la gresca és un rètol lluminós, és La Criolla.

L’ambient del carrer és força curiós. El rètol reflexa les finestres de les cases que, alhora, reflecteixen la gent que volta pel fosc carrer. Són gent pobra, que viu rodejada de misèria, delinqüència i que ofeguen les penes fins que arriba la matinada, quan La Criolla tanca les seves portes i la Guàrdia Civil fa acte de presencia. Davant, hi ha un altre local, Sant Sagristà, d’on els leucòcits que hi surten es barregen amb els actors, els pobres i el legionari-repartidor de flyers del bar rival, que sembla tenir molt d’èxit.

Finalment, decideixo entrar a La Criolla. El roig de la sang i la passió tornen a ser presents dins el local però amb molta més intensitat que a fora. Recordo aquest lloc. Fa temps era una fàbrica de teixits d’una grandària impressionat i amb unes columnes de ferro que ara són troncs de palmeres tropicals. La gent deixa de semblar leucòcits per tenir rostre i cos. Mentre observo l’ambient una música horrible destrossa la meva oïda: trompetes i altres instruments de vent metall. Una orquestra estrepitosa que, quan per fi calla, dóna protagonisme a un gramòfon que reprodueix veus de proporcions insuperables i torna a fer petar el meu sentit. L’ambient reeixit el rematen uns joves ballarins, vestits amb espardenyes, que triomfen quan els llums es tornen vermells i poden deixar anar la seva passió ballant un tango: Mai el tango havia estat tant tango.

Faig una ullada al local. Mariners, putes i fum. Uns estrangers que no es deixen fer fotografies, no en un lloc així. Les dones que hi ha són joves, potser no. És quasi impossible saber-ne l’edat tenint en compte tot el que han viscut. L’experiència es marca en la seva cara o en la seva espatlla, com el cas de la Milagros, que molt breument m’explica perquè hi té una ganivetada. No parlen de la seva vida glacial, fosca i plena de misèria, només es dediquen a buscar algun marineret innocent que vulgui usar els seus serveis mentre xoquen amb homes que les tracten amb menyspreu. Així és La Criolla. Un lloc on tot allò prohibit hi té cabuda, un lloc on tot el que hi ha, hi brolla.

Necrològica

La seva filla publica Cartes d'un guardìà

Mor J.D. Salinger, l'escriptor excèntric

• L'autor de El vigilant en el camp de sègol ha mort als 91 anys a New Hampshire.
• Salinger era un excèntric apassionat de la escriptura.

Alexandra Muratet Carmona 

Mai va concedir una entrevista i feia més de 50 anys que no apareixia en públic. Des que va publicar la seva gran obra El vigilant en el camp de sègol (1951) Salinger va lluitar per defensar la seva vida privada i es va refugiar a la seva casa de New Hampshire, on va morir ahir per causes naturals.

Salinger, jueu nascut a Nova York l'any 1919, va començar a escriure quan tant sols era un adolescent. Tal era la seva passió que, durant els quatre anys que va servir a l'exèrcit americà a la Segona Guerra Mundial se'n va dur la seva màquina d'escriure. Allà va redactar Nou histories (1948) un recull de relats sobre la lluita i els sentiments d'alguns combatents. Col·laborador de diverses revistes com Esquire, no va arribar a la fama fins que The New Yorker començà a publicar fragments del seu futur best seller. 

El vigilant en el camp de sègol parla de Holden Caulfield, un adolescent conflictiu que descriu els seus primers contactes amb el món adult, on es parla tranquil·lament de prostitució, drogues i pederàstia. El llenguatge barroer i el missatge antisocial van convertir El vigilant en el camp de sègol en una de les lectures més prohibides, que fins i tot ha estat considerada com llibre maleït per ser la lectura preferida de molts assassins en sèrie.

L'autor d'altres obres com Fanny and Zooey (1961), Raise High the Roof Beam Carpenters and Seymour: An introduction (1963) o Hapwrth 16, 1924 (1965) sempre va estar en contra de les edicions il·legals i va voler defensar la seva vida privada. Tot i així, Iam Hamilton va publicar la seva biografia: J. D. Salinger: una vida escrivint en la qual apareixien cartes privades de l'escriptor. Salinger va denunciar Hamilton per evitar que les cartes sortissin a la llum però els seus esforços no van donar resultat. L'any 2000, la seva filla fa públic el llibre El guardià dels somnis, on explica com el seu pare es bevia la seva orina i mantenia relacions sexuals amb noies joves que volien ser escriptores. 

Notícia esportiva

Diaris de Marroc afirmen que el davanter serà blaugrana gràcies a aquesta cita

Coincidència a Marroc de Laporta i Cesc

• El President i el jugador de l'Arsenal es troben casualment a Marrakech i aprofiten per parlar sobre el futur del jove.
• Laporta va anar a la ciutat per temes judicials i el jugador per recuperar-se de la seva lesió.

Crònica de Si, Ministre

 Toni Aira presenta la seva traducció al català del llibre Si, Ministre

No, Ministre, que tu no manes

• Els ex ministres Joan Majó i Josep Piqué es retroben a la Facultat de Comunicació Blanquerna per la publicació en català del llibre Si, Ministre.
• Ambdós coincideixen en que els ministres no manen gaire i que els veritables reis del poder són els mitjans de comunicació.

Alexandra Muratet Carmona


“Els protagonistes de la conferència són els ex ministres” diu Toni Aira, traductor del llibre Si, Ministre i principal cap de la cita. A cada banda, dos homes d’alts càrrecs i d’ideologies diferents: Joan Majó, ministre d’indústria i energia durant la primera legislatura de Felipe González) i Josep Piqué, ministre d’indústria i energia, de ciència i tecnologia, d’exteriors i portaveu durant la primera i segona legislatura de Jose Maria Aznar.


“En el moment de canvi és més important la direcció que la gestió”. Joan Majó, qui fou alcalde de Mataró durant La Transició, basa el seu discurs en saber diferenciar la capacitat de dirigir (qui decideix on s’ha d’anar) i la de gestionar (qui decideix com anar). “Els polítics, quan arriben a ministre, han de ser capaços de aclarir quina és la seva tasca i han d’assegurar tenir bons gestors perquè les coses no es moguin de lloc. Es un error posar gestors a fer de polítics, i polítics a fer de gestors. Cadascú a lo seu.” declara l’ex ministre. Segons ell, “No hi ha bon projecte sense una gestió prèvia.”, fet imprescindible per un bon funcionament del país i que, si no es duu a terme d’aquesta manera, és quan caiem en el fracàs. Però el punt més destacable del discurs de Majó és quan diu que hi ha tres tipus de castes: els polítics, els alts funcionaris i els gestors d’empreses. Sembla que manin molt, però en realitat ho ha una altra casta que és qui realment porta els “pantalons”: Els mitjans de comunicació.


Josep Piqué, l’altre ex ministre convidat a la conferencia, es mostra d’acord amb Majó i cataloga el fet de gestió com l’Eròtica del poder: “no es mana tant com sembla i, a més a mes, has de canviar la realitat que t’envolta.”. Piqué també diu que els mitjans de comunicació són els que manen i posa un exemple: “Mano més sent president d’una empresa que de ministre” i complementa “Ser ministre és un honor, però és horrible”. Arran d’aquest comentari explica com Aznar (o el “sequerón” com l’anomena l’ex ministre), després de preguntar-li que havia de dir cara al públic sobre una reunió que Piqué no havia assistit simplement li responia: “Tu ya sabes” o “di Las Generales de la Ley”. També fa broma i descriu el fet de ser ministre com “No recordo una setmana tan horrible des de la mili” o la satisfacció de poder utilitzar la semàntica creativa: “Això és dir les coses per tirar dient el contrari a allò que es vol dir, és a dir, quan volíem fer una reducció de plantilla en el sector miners ho vam anomenar PLA DE SUPORT A LA MINERIA.”. Finalment, després de tanta broma, Piqué es torna a posar seriós i fa una reflexió: El fet que els polítics actuals no hagin fet res més a la seva vida que això ens porta a la degradació del debat des de la Transició fins a la democràcia. “La responsabilitat és del sistema electoral, que és massa general”. “Per sota del poder polític hi ha d’haver un Sir Humphrey, una reivindicació de la política necessària per a que el país vagi bé.”.

Notícia esportiva

Gràcies a aquesta victòria el Barça es posa capdavant de la Lliga

Madrid 0 Barça 2

• Uns blaugranes insuperables derroten als galàctics a casa seva.
• El partit va ser tot un espectacle al Bernabéu.

Titular setmanal

Mitja familia es posa malalta a l'hotel Palas de Vila-Seca

LA SETMANA SANTA MALALTISSA

• Un gran refredat a mitjans de setmana santa es converteix en una bronquitis aguda que em manté tres dies sense poder sortir del llit.
• El meu pare va tenir durant dos dies mal de panxa, febre i finalment ha acabat amb una pneumònia i una infecció al ronyó.

Titular setmanal

Visc en pròpia persona com Salou es converteix en la ciutat de les disfresses, increïbles borratxeres i ambulàncies d'urgència a tota hora.   

LA "SALOUFEST", UN TRIST ESPECTACLE

• Milers d'"esportistes" britànics venen a la ciutat durant una setmana per disfrutar de l'esport i la macrofesta.
• Els estudiants portaven els seus propis metges, que els recollien de terra rient i fent més gresca .
  

Notícia esportiva

Guardiola va poder comptar amb Ibrahimovic, Puyol, Iniesta, Márquez y Piqué.

 

A SEMESSIFINALS!

• El Barça derrota 4 a 1 l'Arsenal en un partit mai vist.
• Messi marca els quatre gols i demostra perquè és el millor jugador del món.

Notícia esportiva

El clàssic serà clau per començar a destacar un campió de la Lliga.

MEJUTO GONZÁLEZ ES RETIRA AMB EL CLÀSSIC

• L'arbitre asturià arriba als 45 anys, l'edat de jubilació dels col·legiats.
• Des que Mejuto González està a la Lliga espanyola el Madrid només ha perdut 2 partits al Bernabéu.