L'Ajuntament de Barcelona i la Fundació van denunciar el cas.
VICTÒRIA OKUPA A CAN MASDÉU
El jutge anul·la l'ordre de desallotjament de Can Masdéu.
Els okupes portaven 58 hores penjats de la façana i patien hipotèrmia.
4 dies penjats d'una façana és el que els okupes de la masia Can Masdéu han hagut de resistir per evitar una ordre de desallotjament que havia ordenat el Jutjat número 4 de Barcelona dimarts passat. Ahir al vespre, el jutge va demanar un informe al metge forense per saber l’estat de salut dels okupes. L’informe manifestava que els okupes necessitaven rebre urgentment aliment i tractament mèdic, ja que patien hipotèrmia. A l'assabantar-se'n d'això, el jutge va retirar l'ordre de desallotjament i els okupes van poder ser atesos.
Gràcies a la "tossuderia" dels advocats i de la Fiscalia, els okupes van rebre l'assistència mèdica.Els sis joves van baixar quan la policia ja marxava. El portaveu d'aquests nois ha manifestat que estan bé, que amb aquesta protesta s’ha fet més visible el conflicte entre especulació i vivenda.i que aquesta victòria és un èxit sense precedents per tota la comunitat okupa.
Tot va començar el passat nadal, on més de 30 nois van entrar a viure a la masia abandonada Can Masdéu, propietat de la Fundació Hospital de Sant Pau. La Fundació i l’Ajuntament de Barcelona ho van denunciar i es va obligar als joves a sortir de la casa en menys de 48 hores. Aquests es van negar i van decidir penjar-se de la façana en forma de protesta.
Joan Pau II fa una crida al diàleg per la pau a Orient Mitjà.
Es convertirà en el primer Papa que entra a un temple musulmà.
El Papa, Joan Pau II, ha viatjat des de Grècia fins a Síria per fer una crida pel diàleg entre les tres religions, per la pau a Orient Mitjà. Tot i que només un 10% de la població és catòlica, el poble l'ha rebut amb gran alegria, ja que és la primera vegada que un pontífex els visita. El mufti, la màxima autoritat musulmana, esperen que la visita del Papa mostri el patiment dels palestins sota l’ocupació israeliana.
El president Bachar Assad, va rebre ahir al Papa a la capital, Damasc, i li va demanar que resés per la "pau justa" a l'Orient Mitjà i per la fi del "patiment dels palestins sota l'ocupació israeliana". El Papa li va respondre que la pau només s'aconseguiria mitjançant el diàleg entre els pobles de la zona, fent servir la tolerància i deixant de banda les diferències religioses. També va demanar que es respectessin les resolucions de l'ONU i la col.laboració dels seus polítics per crear "una atmosfera adequada".
El proper diumenge el Papa es convertirà en el primer pontífex catòlic a trepitjar un temple musulmà i resar en una mesquita, la dels Omeies, on hi ha les restes de Joan Baptista. L'endemà, el Papa oferirà una oració personal per la pau a Quneitra, localitat del Golan que va ser destruïda per les tropes israelianes durant el conflicte àrab-israelí l’any 1967, la “Guerra dels sis dies”. Finalment, el Papa viatjarà a Malta.
El govern de Sierra Leona no tenia constància del segrest.
Espanya segueix negociant l'alliberació de Javier Espinosa
El periodista d'El Mundo fou segrestat el dilluns per uns guerrillers de Sierra Leona.
Els segrestadors demanen que la BBC emeti un comunicat fals.
Javier Espinosa, periodista del diari espanyol El Mundo, segueix segrestat a Sierra Leona per un grup de rebels del Front Revolucionari Unit (FRU). Els guerrillers demanen que es difongui per la BBC un comunicat que conté manifestacions negant que el FRU hagi comès barbaritats contra la població civil. Les negociacions entre Espanya i la cadena britànica ja han xocat perquè la BBC es nega al xantatge. Els ambaixadors d'Espanya a Costa d'Ivori i Senegal també
estan participant en l'alliberació.
El periodista, de 34 anys, va ser segrestat el dilluns passat juntament amb un col·lega francès, Patrick Saint Paul, de Le Figaro, al barri de Kalaba, a uns vuit kilòmetres de Freetown, la capital. Saint Paul fou alliberat tres hores després del segrest per fer arribar la notícia del comunicat a la BBC.
El FRU ha intentat comunicar-se amb Rambo, el cap de la guerrilla, per ordenar l’alliberament però no ha esta possible, ja que el grup canvia de lloc de manera constat. Fonts del moviment rebel asseguren que no tenien constància del segrest del periodista espanyol fins que el periodista francès ho va comunicar. Segons el coronel Martin, assessor del líder militar del FRU, els rebels contactaran amb les autoritats espanyoles i conduiran el periodista espanyol fins Abiyán per entregar-lo a l’ambaixada espanyola de Costa d’Ivori.
El documental va rebre crítiques per falta d'objectivitat.
EL DOCUMENTAL DE LA TRANSICIÓ VALENCIANA
El guionista Albert Montón visita la Facultat de Comunicació Blanquerna per parlar sobre Del Roig al Blau.
És el primer documental que explica la transició valenciana.
Albert Montón, un dels guionistes del documental valencià Del Roig al Blau, va visitar ahir la Facultat de Comunicació Blanquerna per parlar de la seva obra audiovisual. El documental, que va nèixer a la Universitat de València l'any 2002, era un projecte de fi de Master. Després d'un any de producció, Del Roig al Blau va ser acabat i es va convertir en el primer documental valencià que feia un discurs històric que arribes a tothom. Basat en La Vieja Memoria, l'obra dóna veu als que durant quaranta anys no van poder parlar. Això va provocar una mena de censura per part del Govern valencià, que no va ser presentat fins sis mesos després de la sdva finalització. Ara TV3 ha comprat els drets per emetre'l pròximament.
Segons Montón, Del Roig al Blau és un documental sobre la Batalla de València, un conflicte que va permetre als corrents que venien de la dictadura controlar el poder valencià sense obtenir majoria absoluta i posant com a excusa l'"anticatalanisme.". La dreta entrava en acció mentre partits d'esquerra unien els nacionalistes valencians i dominava la política valenciana. L'anticatalanisme de la dreta va anar prenent força gràcies als mitjans de comunicació i que l'esquerra es va començar a esquerdar formant partits que defensaven la diferència entre el País Valencià i Catalunya. Aquest moviment anticatalà va provocar la diferenciació de València i Catalunya mitjançant els símbols, la llengua i la bandera, que deixava de ser similar a la senyera.
El documental entrevista protagonistes de la transició de les dues bandes: Lerma (PSOE i futur President de la Generalitat valenciana), Vicent Soler (PSPV), Maria Consuelo Reyna (una periodista del diari "La Província" important durant aquest període.) i Martín Villalba (Balverista), entre d'altres. A més, permet veure com la població tenia un desconeixement total sobre el que estava passant, ni tan sols saben que és la Batalla de València. Fets com les bombes a Fuster o la histèria blavera queden reflexades en aquest documental, que està acompanyat per una banda sonor amb cançons populars valencians. En conclusió, Del Roig al Blau és una reflexió crítica sobre la transició valenciana i la identitat nacional explicada pels seus propis protagonistes, que ara s'adonen que va ser una oportunitat perduda i van preferir ser l'ombra de Madrid que no de Catalunya.
Club Editor reedita Incerta Glòria amb l'epistolari Cartes a Màrius Torres.
UN HOMENATGE ALS VENÇUTS
L'obra de Joan Sales, Incerta Glòria, fa un retrat íntim de la Guerra Civil.
La novel·la és una reflexió sobre la vida, l'amor, la soledat i la joventut del bàndol republicà.
La guerra per Joan Sales va ser inoblidable. Tots els supervivents senten el deure de fer justícia als caiguts en combat. Incerta Gloria no és altra novel.la de guerra, on combaten els bons contra els dolents, ni on només hi ha morts i trinxeres. Sinó que a part d'això, hi ha una reflexió sobre l'ésser humà, la dificultat de la vida, la religió, la fidelitat i la infidelitat, l'amor, la soledat, i la joventut.
L'única obra de Joan Sales està dividida en quatre parts que expliquen la Guerra Civil des de la visió dels republicans. La novel·la tracta temes com l'amor, la soledat de l'home, el pas del temps i la joventut, una incerta i fugaç glòria. De fet, l'obra és una reflexió sobre el sentit i la dificultat de viure en una època dramàtica, una època en la que ningú sabia ben bé el motiu pel qual estava lluitant.
Les dues primeres parts de l'obra expliquen la vida al front d'Aragó on tres amics joves van a fer la guerra junts. La primera part presenta un d'aquests nois, en Lluís, que va descrivint el paisatge tant trist que la guerra va deixant als pobles i ens introdueix a la segona part mitjançant les cartes de la Trini per en Soleràs, un dels amics al front d'Aragó. La Trini és una companya del Lluís que està a Barcelona, on tot és completament diferent a on ells estan. La tercera part introdueix Cruells, l'amic seminarista d'en Lluís i en Soleràs, que acaba perdent la fe en ell mateix i la humanitat després de viure el que l'home és capaç de fer. Tot i així, Cruells ens començarà a desvetllar el final del conflicte. Finalment, Incerta Glòria ens presenta en tercera persona Juli Soleràs, un personatge savi, desgraciat i molt important durant tota la novel·la. Per acabar l'obra trobem una part afegida, El vent de la nit, on es reflecteix la Barcelona de postguerra fins a arribar a finals dels seixanta. Tots ells, es perden buscant una glòria que no existeix i que dilueix al seu pas una joventut, una joventut que mai tornaran a viure. “Jo no sóc més que un supervivent, un fantasma; no visc més que de record” escriu en Cruells en la última part del llibre, en la qual confessa que mai s’ha curat de la seva joventut ni de la seva guerra, ja que en el fons són el mateix, una tempesta tenebrosa.
Tots aquests elements lligats amb la incertesa de la guerra, la sobrecàrrega de detalls que Sales dóna sobre la seva vivència i les 764 pàgines que té el llibre provoquen una lectura que pot resultar molt lenta i quasi interminable. Tot i així, l'autor té un estil capaç de reflectir la complexitat de la intimitat urbana que et pot fer sentir completament involucrat en la novel·la. Els personatges són magnífics. Evolucionen i donen gràcia a la guerra. Entren a la guerra de joves i es converteixen en unes altres persones en fer-se grans. En definitiva, Incerta Glòria és una obra on tots els personatgeses perden buscant una glòria que no existeix i que dilueix al seu pas una joventut, una joventut que mai tornaran a viure.
Enric Cassases reedita La Xava, obra de l'escriptor i pintor Juli Vallmitjana
UNA MISÈRIA DESCONEGUDA
La Xava retrata els barris més pobres de Barcelona a principis de segle XX
Lladres, prostitutes, malalties i pudors es concentraven a les cases de sota Montjuïc.
Freqüentava els baixos fons i va arribar a conviure amb els gitanos, que el consideraven amic seu. Juli Vallmitjana (1873-1937) era un home polifacètic. Treballava en la pintura, l’orfebreria, la literatura i era un interessat per les formes de vida marginals, on mostrava uns ambients que la burgesia volia amagar. Vallmitjana coneixia els barris de sota Montjuïc i ho va retratar l'any 1910 escrivint La Xava. Aquesta novel·la ve precedida per Sota Montjuïc, obra que coincideix en alguns moments amb escenaris de La Xava.
La Xava és l’alies de la Roseta, una nena que creix al carrer i sense adolescència. Marcada per l’ambient del barri i la família, la Roseta no coneix res més. La seva escola és el carrer i els seus mestres són homes que no paren d'entrar a les tavernes i els prostíbuls. Tot i els seus intents per fugir, amb catorze anys, ja és converteix en prostituta, com la de la seva mare: “Era una flor que esclatava en les runes de la pobresa (pàg.142)”. Amb la mort de la mare i la fugida del pare amb la seva germana petita a França, la Xava decideix casar-se amb en Rafel, que l’abandona estant embarassada. La Xava, que per culpa de la prostitució té molts problemes de salut, acaba perdent el fill una vegada ha nascut. Poc després apareixerà en Fermí, un pintor que la traurà de la prostitució i la misèria en la que havia estat vivint.
L'obra és un retrat constant de descripcions de carrers, edificis i vestimentes dels personatges. Els colors i els ambients ens mostren la seva afició per la pintura, de cada espai en pots fer una imatge molt detallada i t'ho explica d'una manera molt sentimental, complicada i quasi poètica: "El dia apuntava per la costa llevantina i descobria els noms verdosos dels camps. (...) La remor del mar semblava una cançó transcendental quals harmonia remorejava per l’espai com si afalagués als que dormen eternament dintre els compartiments d’aquella necròpolis situada enfront del mar, arrapada a la falda de Montjuïc.”. Un narrador omniscient ens explica la història i els diàlegs entre els personatges mantenen un ritme ràpid que donen una sensació d'acció constant. El llenguatge és cru, molt directe, amb argots específics, castellanismes i paraules del caló com ĵalar o ĵamància. Aquí és on Vallmitjana destaca per sobre d'altres autors. Aquestes paraules donen vivesa als diàlegs, diferents entonacions, i ens permet imaginar-nos la situació com si estiguéssim just al davant. En conclusió, Vallmitjana ha estat capaç de reflectir una misèria, que per molts, era desconeguda.
Fou el primer en plasmar una visió de la identitat valenciana
ADÉU A JOAN FUSTER, LA REIVINDICACIÓ VALENCIANA
L'assagista de Sueca mor d'una crisi cardíaca als 69 anys.
Fuster va ser l'artífex de la concepció moderna de Països Catalans.
Alexandra Muratet Carmona
Nascut a una família de pagesos carlistes de la comarca de la Ribera Baixa, Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-2010) fou assagista, historiador, crític literari i poeta. Llicenciat en dret i doctorat en filologia catalana per l'Universitat de València va codirigir la revista Verbo (1946-1956) i va arribar a col·laborar en el diari El Correo Catalán entre 1961 i 1966. Les seves primeres reivindicacions comencen l'any 50 quan escriu l'article "València en la integració de Catalunya" (1950). Així va iniciar una brillant carrera assagística, marcada per la censura, un ambient cultural quasi inexistent, el silenci dels mitjans de comunicació del País Valencià i, fins i tot, un atemptat a casa seva l'11 de setembre de 1981 que va causar danys molt grans a part de la seva biblioteca i arxiu personal.
Caracteritzat per la dedicació als temes valencians l'any 1962 escriu l'assaig històric Nosaltres, els valencians (Premi Lletra d'Or l'any 1963), que va implicar una renovació tant en la historiografia com en el nacionalisme valencià. L'assaig planteja que la conformació actual del País Valencià parteix d'una "dualitat nacional insoluble", una convivència de colons catalans i aragonesos que vivien amb els residents valencians. Els territoris de parla castellana representaven una molèstia per la unió del País Valencià amb la resta de territoris de parla catalana.
Nosaltres, els valencians va tenir una gran influència, un moviment denominat "nou valencianisme", que va influir en molts sectors universitaris, progressistes i d´esquerres. Durant la Transició, l'esquerra valenciana va assumir gran part dels postulats fusterians tot i que aquests van acabar fora dels centres de poder polític valencians i, posteriorment, a causa de l'escàs suport popular, el fusterianisme va ser progressivament abandonat pels diversos partits polítics d'esquerra.
urgentment aliment i tractament mèdic, ja que patien hipotèrmia. A l'assabantar-se'n d'això, el jutge va retirar l'ordre de desallotjament i els okupes van poder ser atesos.
d, va rebre ahir al Papa a la capital, Damasc, i li va demanar que resés per la "pau justa" a l'Orient Mitjà i per la fi del "patiment dels palestins sota l'ocupació israeliana". El Papa li va respondre que la pau només s'aconseguiria mitjançant el diàleg entre els pobles de la zona, fent servir la tolerància i deixant de banda les diferències religioses. També va demanar que es respectessin les resolucions de l'ONU i la col.laboració dels seus polítics per crear "una atmosfera adequada".
Freqüentava els baixos fons i va arribar a conviure amb els gitanos, que el consideraven amic seu. Juli Vallmitjana (1873-1937) era un home polifacètic. Treballava en la pintura, l’orfebreria, la literatura i era un interessat per les formes de vida marginals, on mostrava uns ambients que la burgesia volia amagar. Vallmitjana coneixia els barris de sota Montjuïc i ho va retratar l'any 1910 escrivint 
