- Brown, Gostling, Terry, Woods, Ford... una ratxa de revelacions on les úniques acceptables són aquelles que no tenen ànim de lucre.
Durant la última setmana no ha passat cap dia sense que sortissin publicats nous rumors, escàndols sexuals o enfrontaments entre famosos. Però això ja no es limita a les revistes de celebritats I va molt més enllà.
L’entrevista de Pierce Morgan a Gordon Brown ha estat un dels temes més discutits. La intimitat de la família Brown s’ha vist malmesa després d’una campanya electoral. Però aixó no és res comparat amb altres esdeveniments destapats durant aquesta setmana. Tiger Woods ha aconseguit dignificar el nom del ara ex capità de futbol anglés John Terry, qui va acceptar la destitució i va demanar perdó a la seva dona. En canvi, Woods va preferir demanar disculpes públicament durant sis minuts a les notícies de la BBC. El seu discurs recordava al de l’ex president Bill Clinton després del cas Lewinsky: “Suposo que no hi ha cap forma de dir luxosament que he pecat”.
L’última confidència va ser la de Ray Gosling, periodista de la BBC, qui va admetre haver ofegat al seu amant fins a la mort i el qual patia SIDA. Gosling estava fent un programa sobre la mort quan va tenir l’impuls d’explicar el seu crim: “per a la meva gent, en el meu país, les East Midlands... Tothom s’havia revelat a mi, i sentia que jo ho havia de fer amb ells.”
Els secrets personals, ja siguin sobre fets o sensacions, són una mena de moneda on, a vegades, en directe o per escrit, decidim compartir-los amb un milió de desconeguts, per a ajudar-los o per contrarestar imatges falses de nosaltres mateixos. Només és perillós i degradant quan s’utilitzen els secrets més profunds per treure’n profit. Però si tot el món és el teu confident, que queda per als amics i la família? La Veritat o l’Atreviment constitueixen un joc perillós.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada