Sóc l'Alexandra Muratet, alumna del Seminari 4 de la Facultat de Comunicació Blanquerna. Només tinc 19 anys, però mai he deixat de treballar i de moure’m. Vaig començar a esforçar-me amb tant sols quatre anyets, quan la música va trucar a la meva porta i vaig anar a classe de piano i solfeig per voluntat pròpia. Aquest esforç ha fet que, 15 anys després, pugui dir que tinc la carrera de piano, solfeig, harmonia, contrapunt i formes musicals, que m’han obert moltes portes a feines com musicals, orquestres, grups de rock, etcètera.
La música sempre ha estat la meva vida, però és un món molt difícil que poder viure bé i, a 1r d’ESO, vaig descobrir una altra passió: El periodisme, poder informar a la gent i escriure sobre el que passava al meu voltant. Al cap d’un temps vaig decidir obrir un blog informal sobre el meu gran hobbie, els escacs, que gràcies a aquest esforç que em caracteritza m’ha donat diversos títols. També he concursat en tornejos de salt a cavall.
Aquesta virtut de treure el temps d’on sembla que no n’hi ha, el treball constant i la meva inquietud per aprendre noves coses i moure’m juntament amb la meva passió pels idiomes (parlo català, espanyol, anglès, francès i estic aprenent georgià i rus de manera autònoma des de fa un temps) desembocava clarament en una actitud de periodista. Per tant, crec que gràcies a l’entusiasme del professor i al meu esforç constant puc aconseguir que aquest seminari m’enriqueixi molt en la meva futura professió.
La música sempre ha estat la meva vida, però és un món molt difícil que poder viure bé i, a 1r d’ESO, vaig descobrir una altra passió: El periodisme, poder informar a la gent i escriure sobre el que passava al meu voltant. Al cap d’un temps vaig decidir obrir un blog informal sobre el meu gran hobbie, els escacs, que gràcies a aquest esforç que em caracteritza m’ha donat diversos títols. També he concursat en tornejos de salt a cavall.
Aquesta virtut de treure el temps d’on sembla que no n’hi ha, el treball constant i la meva inquietud per aprendre noves coses i moure’m juntament amb la meva passió pels idiomes (parlo català, espanyol, anglès, francès i estic aprenent georgià i rus de manera autònoma des de fa un temps) desembocava clarament en una actitud de periodista. Per tant, crec que gràcies a l’entusiasme del professor i al meu esforç constant puc aconseguir que aquest seminari m’enriqueixi molt en la meva futura professió.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada