Un manuscrit destapa a la vertadera i insegura Marilyn Monroe

La Marilyn Monroe de Capote

• Apareix un manuscrit de l'escriptor on relata la seva amistat amb l'actriu.
  
• Capote la descriu com una criatura insegura, innocent i capritxosa.

Alexandra Muratet Carmona

Una adorable criatura. Així es titula el manuscrit inèdit de l'escriptor i periodista Truman Capote (1924-1984) que s'ha trobat aquesta matinada dins un contenidor de l’Avinguda Diagonal de Barcelona. L’autor de “A sangre fría” (1966) o “Desayuno con diamantes” (1948), retrata l’adorable amistat que compartia amb l’actriu Marilyn Monroe. 

El text comença al funeral de la professora i actriu Constanze Collie. Monroe, com sempre, arriba tard. Ve vestida com una abadessa, amb el cabell tapat per un mocador de gassa negra, un vestit llarg i ample del mateix to, unes sabates de taló i unes ulleres de sol rodones similars als ulls d’un mussol. A l’esglèsia l’escriptor i l’actriu comencen una conversa on, en un principi, la rossa més polèmica de Hollywood queda retratada com una persona superficial, però que a poc a poc, mostra una actitud més tendra i acaba reflexant la seva fragilitat. La veritat, la seguretat, la confiança i les confesions són els elements que demostren la relació tant amistosa que ambdos artistes mantenien i que, sens dubte, són les claus de l’obra.

Després de la cerimònia, Capote i Monroe surten a fer un volt fins un restaurant xinès on beuen xampany i l’escriptor, en el moment que Monroe va al lavabo, mostra preocupació per l’adicció de l’actriu a les drogues o per un possible suïcidi fet que demostra lo molt que es coneixien: “Mientras pasaba el tiempo, me pregunté tontamente si estaría tomando estimulantes o tranquilizantes. Tranquilizantes, sin duda […] Cuando pasaron veinte minutos, decidí investigar. Quizás se había tomado una dosis mortal, o a lo mejor se había cortado las venas”.

Al sortir del restaurant, la parella es dirigeix al moll de South Street, on l’actriu es sent com si estigues a casa, aquella que mai havia tingut. Un fet que destaca la senzillesa de la rossa i l’evolució del glamour a la pobresa en tan sols uns instants.

Un final on la nostalgia i la tendresa es fusionen creant el moment més magic de l’obra: “¿Recuerdas que te dije que si alguien te preguntaraba cómo era verdaderamente Marilyn Monroe…, bueno, ¿que le contestarías?. Apuesto a que dirías qeu soy una estupida. Una sentimental. (La luz se iba. Marilyn parecía esfumarse con ella […] Quería elevar mi voz sobre los chillidos de las gaviotas y llamarla para que volviese: ¡Marilyn! ¿Por que todo tuvo que acabar así, Marilyn?¿Por que la vida tiene que ser tan terrible?). Diría.. No te oigo” respon Monroe. “Diria que eres una adorable criatura”.